Potser és perquè, quan vaig començar a estimar el bàsquet, ho vaig fer escoltant-lo en català per TV3. Les veus d'aquelles retransmissions van acabar formant part dels partits, de les emocions i dels records. Se'm van quedar gravades per sempre.


Avui encara gaudeixo del bàsquet en català, i no tinc cap dubte que els professionals que el comenten ho fan molt bé. Però per a mi ja no és ben bé el mateix. Em falta aquella complicitat especial, aquella manera de narrar i de transmetre que feia que cada partit fos una mica més gran.


Els temps canvien, i és normal que sigui així. Però la marxa del Sr. Jordi Robirosa va marcar el final d'una etapa irrepetible. Les noves generacions creixeran amb altres veus i les faran seves, tal com nosaltres vam fer en el seu moment. I això és una bona notícia per al bàsquet en català.


Però jo sé que mai més tornaré a sentir exactament el mateix que sentia amb aquelles retransmissions, amb aquell equip i amb el Sr. Jordi Robirosa al capdavant. Perquè hi ha veus que no només expliquen els partits: també acaben formant part de la nostra història.

...good luck and good basket..!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario