M’agradaria, abans de donar per finalitzada la meva trajectòria a Manresa, expressar la meva satisfacció per haver format part de la vostra família. Han estat 4 temporades extraordinàries a nivell personal, he crescut moltíssim sota l’acolliment de la ciutat i, juntament amb la meva dona, deixem un lloc ple d’amistats disposades de ben segur a acollir-nos i a ajudar-nos en qualsevol moment.
Ara, un seguit de circumstàncies ens fan anar en busca de nous reptes. Acaba la millor i més llarga etapa esportiva de la meva vida. Quatre anys on he pogut viure de tot, des de un paper testimonial a l’equip fins a sentir-me algú important al club.
Gràcies als mals moments i gràcies als bons, avui sóc millor jugador. Gràcies Jaume, per portar-me a l’ACB, cap mal moment viscut podria fer-me oblidar l’oportunitat brindada.
Gràcies President, per apostar per mi en els moments en els quals fer-ho no era triar el camí fàcil.
I gràcies als que m’heu cuidat des del primer dia amb el vostre incansable treball diari: Aleix i Xavi, Jordi Ardèvol, i a tots els companys/es d’oficines.
Els que més m’han conegut saben que no sóc persona de tòpics, és cert que de petit no era del Manresa i mai havia pensat en jugar aquí, però és més cert encara que marxo feliç de sentir-me part de la vostra historia, ara ja, de la nostra historia.
En aquest anys, tan sols tinc una espina clavada. Em refereixo al fet de no haver connectat amb una part de l’afició, probablement una minoria, que cada any viscut ha estat més minoritària, però a la vegada la minoria més sorollosa.
Sento no haver transmès el que buscàveu, sento no haver entès en molts moments el que volíeu de mi i sento que en alguns moments no hagueu volgut o pogut veure que, en la suma del meu rendiment, implicació i rol dins l’equip, la meva aportació no ha estat tan negativa.
I una última llicència, no deixem que els èxits de cada any, l’assoliment dels objectius, ens facin creure que el que succeeix a MANRESA és normal. Que complir any a any no ens faci oblidar el petit miracle de MANRESA; i perquè el miracle continuï, s’ha d’estar més junts que mai.
Gràcies.
Sort.
![]()
Jordi Grimau Gragera
Web Basquet Manresa
...good luck and good basket...!!
Ara, un seguit de circumstàncies ens fan anar en busca de nous reptes. Acaba la millor i més llarga etapa esportiva de la meva vida. Quatre anys on he pogut viure de tot, des de un paper testimonial a l’equip fins a sentir-me algú important al club.
Gràcies als mals moments i gràcies als bons, avui sóc millor jugador. Gràcies Jaume, per portar-me a l’ACB, cap mal moment viscut podria fer-me oblidar l’oportunitat brindada.
Gràcies President, per apostar per mi en els moments en els quals fer-ho no era triar el camí fàcil.
I gràcies als que m’heu cuidat des del primer dia amb el vostre incansable treball diari: Aleix i Xavi, Jordi Ardèvol, i a tots els companys/es d’oficines.
Els que més m’han conegut saben que no sóc persona de tòpics, és cert que de petit no era del Manresa i mai havia pensat en jugar aquí, però és més cert encara que marxo feliç de sentir-me part de la vostra historia, ara ja, de la nostra historia.
En aquest anys, tan sols tinc una espina clavada. Em refereixo al fet de no haver connectat amb una part de l’afició, probablement una minoria, que cada any viscut ha estat més minoritària, però a la vegada la minoria més sorollosa.
Sento no haver transmès el que buscàveu, sento no haver entès en molts moments el que volíeu de mi i sento que en alguns moments no hagueu volgut o pogut veure que, en la suma del meu rendiment, implicació i rol dins l’equip, la meva aportació no ha estat tan negativa.
I una última llicència, no deixem que els èxits de cada any, l’assoliment dels objectius, ens facin creure que el que succeeix a MANRESA és normal. Que complir any a any no ens faci oblidar el petit miracle de MANRESA; i perquè el miracle continuï, s’ha d’estar més junts que mai.
Gràcies.
Sort.
Web Basquet Manresa
...good luck and good basket...!!
