Festa del Bàsquet Català on em va acompanyar a recollir el premi
Benvolgut Sr. Jordi Robirosa,
La veritat és que no sé ben bé per on començar per expressar-li el meu profund agraïment per tot el que vostè m’ha donat durant aquests gairebé 25 anys d’amistat ininterrompuda que hem compartit. Ja ha plogut molt des d’aquell llunyà 2001, després d’un partit al Barris Nord de Lleida, quan jo i els meus grans amics, el Carles i el Jesús, ens vam atansar a vostè i al Sr. Nacho Solozábal per comentar-vos que havíem guanyat la lliga de bàsquet a Lleida. Li vam demanar si podria venir a Bell-lloc d’Urgell per gravar el programa NBA Total.
Recordo perfectament aquella sensació d’inquietud mentre esperava la seva trucada, una trucada que, francament, no m’esperava i que em va sorprendre gratament. Quan em va confirmar que li agradaria venir al meu poble a gravar el programa, vaig sentir una emoció indescriptible. A partir d’aquell moment, la nostra amistat es va anar consolidant gràcies al bàsquet, aquest esport meravellós que compartim i que ens ha permès comentar i analitzar mil i una notícies, jugadors i partits. Més d’una vegada, vostè em feia partícip de notícies abans que ningú, i per a un apassionat del bàsquet com jo, allò era com trobar un tresor.
Recordo amb especial afecte els esmorzars que compartíem abans dels partits del Caprabo Lleida els diumenges al matí i els sopars entre setmana després d’un partit de la ULEB Cup, quan arreglàvem el món del bàsquet. Aquest vincle va fer que tingués el plaer de conèixer la seva estimada esposa, la Carina, i els seus fills, l’Adrià i la Irene. Aquestes trobades familiars van donar lloc a moments inoblidables, com quan va ser el pregoner de la Festa Major Gran de Bell-lloc d’Urgell.
Mai oblidaré el dia que vaig tornar dels Estats Units i li vaig explicar la meva trobada amb el gran (literalment!) Shaquille O’Neal. Quan em va dir: “Això ho posaré al llibre que estic escrivint”, em vaig sorprendre i vostè em va insistir que aquella història era magnífica. Així va ser com, al seu primer llibre Bàsquetmania —que va tenir tant d'èxit—, hi va incloure un capítol titulat L’amic de Shaquille O’Neal, al costat d’altres grans històries que vostè havia viscut. Arran d’aquella trobada, vaig establir una amistat amb Shaquille O’Neal que mai hauria imaginat, una amistat que vostè va voler portar al programa NBA Total. Encara recordo aquell espai dedicat al “Sisco-Center”, però aquesta ja és una altra història.
Ara que ens deixa orfes en les retransmissions esportives, vull destacar que vostè no només ha dominat el bàsquet, sinó també altres disciplines com el Rugbi la hípica i la natació. Encara que darrere seu hi hagi grans professionals, el seu carisma únic, les seves paraules exactes i les expressions genuïnes en català que ens ha ensenyat han marcat una època. Les anècdotes que explicava durant les retransmissions, fruit de més de 40anys d’experiència en aquest món esportiu, seran insubstituïbles. I com no, una paraula ja imprescindible en el nostre vocabulari habitual: apostoflant.
Per a vostè, només tinc paraules d’agraïment infinit. Em sento immensament afortunat que la vida m’hagi permès tenir-lo al meu costat, aportant un sentit extraordinari a la meva passió pel bàsquet i, sobretot, a la meva vida. Són tantes les coses que podria escriure… Però voldria acabar amb una frase d’un gran amic seu, que malauradament ja no és entre nosaltres: “La vida puede ser maravillosa”. I jo afegiria: “i encara més, si tens al costat un Sr. Jordi Robirosa i Dejean”.
MÀRIUS tens un padrí APOSTOFLANT..!!
Moltes gràcies de tot cor.
Amb afecte i admiració,
Sisco Bonjorn Garcia
